Un habitatge per a cada etapa del cicle vital
Les necessitats de les persones canvien en les diferents etapes del cicle vital.
Les necessitats d’habitatge en l’etapa d’emancipació de la unitat familiar, són diferents a les de l’etapa familiar, quan es construeix, amb la parella, un projecte que, generalment, comporta tenir fills en comú.
Tampoc es tenen les mateixes necessitats d’habitatge, i perspectives vitals quan aquests fills marxen de casa, en l’etapa madura, o en l’etapa assistencial, quan es necessita ajuda de tercers per fer algunes de les activitats vitals ordinàries.
Un altre factor important que influeix en la decisió de canviar d’habitatge és el cost de l’habitatge. Especialment en les grans ciutats i les seves àrees metropolitanes, es produeix l’expulsió dels habitants de les zones centrals per l’encariment de l’habitatge, ja sigui de propietat o de lloguer, cap a zones més allunyades o, fins i tot, cap a fora dels àmbits de la metròpoli.
Una persona gran, de més de 60 anys, avui pot estar visquent en el seu cinquè o sisè habitatge, o encara més. Al nostre país, la majoria d’aquesta gent han canviat d’habitatge venent-ne un i comprant-ne un altre, amb unes despeses de transmissió molt importants (entorn del 15% del preu de cost).
La nostra visió és que quan una persona, una unitat familiar, s’integri en un projecte cooperatiu com el que proposem, trobi resposta a les seves necessitats d’habitatge en cada etapa de la seva vida, ja sigui en la mateixa cooperativa o, si ha de canviar de lloc de residència, en una de semblant. Però el nostre projecte vol anar més enllà i assegurar que el dret d’ús sigui transmissible als membres de la mateixa unitat de convivència que designi el titular i encara més enllà, que sigui un dret adquirit que no s’extingueixi amb la caducitat del dret de superfície – o de la propietat temporal o la compartida- sinó que el sistema permeti passar a disposar d’un altre habitatge en un altre edifici, sense un cost addicional.