Sòl en dret de superfície, de propietat temporal o compartida
L’objectiu d’abaratir el cost final de l’habitatge passa, necessàriament, per reduir el pes dels principals components d’aquest cost. El sòl, amb el cost de construcció, és el principal component del cost final, ja que oscil·la entre els 35% i el 60%, en funció de la població i de la centralitat urbana. Per reduir aquest pes de forma significativa hi ha fórmules com la cessió del dret de superfície, la propietat temporal i la compartida, que poden aplicar-se tant a sòl de propietat privada com pública i que aporten guanys per a totes les parts.
El propietari del sòl manté la titularitat i al final del termini de cessió del dret de superfície -fins un màxim de 90 anys- en recupera la plena propietat així com la de l’edifici construït al seu damunt. Passa el mateix en el cas de propietat temporal o compartida. Mentre és vigent la cessió del dret de superfície, o la propietat temporal o compartida, cobra un cànon econòmic -normalment anual, encara que pot ser mensual- o rep la cessió del dret d’ús –o la propietat temporal- d’un o més habitatges. En el cas de la propietat compartida, el propietari del sòl rep un o més habitatges en règim de propietat. En el cas de la cessió del dret d’ús, per a facilitar que les quotes siguin el més baixes possible, es recomana que aquest cànon sigui menor durant el termini de devolució del préstec hipotecari que permet la construcció i que, en contrapartida, sigui més alt quan la cooperativa hagi retornat la totalitat d’aquest préstec.
Gràcies al dret de superfície sobre el sòl, l’usuari de l’habitatge, alhora soci de la cooperativa promotora, s’assegura repartir la repercussió del sòl sobre el cost total de l’habitatge durant tot el termini de vigència d’aquesta cessió, que pot arribar als 90 anys. Això i l’aportació inicial de cada soci al capital social de la cooperativa -normalment entre 5.000 i 10.000 € distribuits mensualment mentre dura la fase de projecte i d’execució de les obres- facilita que el prèstec hipotecari necessari per a finançar les obres es redueixi considerablement en relació a una promoció amb adqusició del sòl.
La llei catalana 19/2015, del 29 de juliol, introdueix les fórmules de la propietat temporal i de la propietat compartida que poden ser, en alguns casos, una alternativa vàlida al dret de superfície.