Els darrers anys, en el nostre país, s’ha donat un important impuls a la promoció d’habitatges protegits, en règim de propietat o de lloguer. La llei d’habitatge de 2006 i el Pacte nacional d’habitatge pel període 2007-2016 en són la millor prova, tot i que intensament desvirtuada per la realitat actual marcada per la profunda crisi financera que afecta especialment el sector immobiliari.

La demanda d’habitatges protegits ha anat creixent de forma directament proporcional a l’encariment del preu dels habitatges de promoció privada, de manera que a finals del 2007 una bona part de la demanda, per raons estrictament econòmiques, només tenia possibilitats d’accés als habitatges protegits…. i l’oferta era totalment insuficient, tot i que molts ajuntament de Catalunya varen afegir la seva oferta a la que tradicionalment havia fet la Generalitat per mitjà de l’Incasol.

Per altra banda, i per raons fonamentalment financeres però també de dificultats de gestió dels habitatges en règim de lloguer, molts ajuntaments optaren per la promoció d’habitatges en règim de propietat, per la qual cosa ben aviat es va esgotar el poc sòl del que disposaven.

Si es manté la relació entre els ingressos mensuals d’una unitat familiar i el cost de l’habitatge mesurat en la quota mensual de la seva hipoteca, és evident que la demanda d’habitatge protegit es mantindrà i, fins i tot, tendirà a augmentar. I és evident, també, que haurà de mantenir-se, o augmentar, el nivell d’ingressos (en relació a l’IPREM –índex públic de renda d’efectes múltiples) per accedir a aquests habitatges. Però això xocarà frontalment amb la capacitat real de l’oferta pública per absorbir aquesta demanda i la poca disposició real de l’oferta privada a cobrir aquest tipus de demanda, atès el molt reduït marge de benefici que comporten aquestes promocions.

En aquest escenari, els camins d’actuació són diversos. En primer lloc caldrà aplicar polítiques de generació de sòl edificable, ja sigui per la via ja encetada de les ARE (àrees residencials estratègiques) o, sobretot, de la promoció d’actuacions de Millora urbana (o reforma interior) en les trames existents i, generalment, actuant a partir de criteris de major densificació i d’alliberament d’espais d’ús comunitari i/o públic.

Caldrà actuar, també, afavorint clarament les entitats i organitzacions promotores sense ànim de lucre que permeten la reversió dels beneficis de promoció als propis usuaris i que afavoreixen la participació dels usuaris en el procés de creació dels habitatges i en la gestió dels espais i serveis comuns dels edificis.

Però també caldrà, per a les promocions d’habitatges protegits, prioritzar les actuacions en règim de lloguer o de cessió d’ús a les promocions sobre sòl públic i deixar per a la promoció privada “concertada” les actuacions en règim de propietat.

Si, a més, s’introdueixen nous criteris per a la qualificació d’habitatges protegits que garanteixin uns nivells de qualitat i sostenibilitat prou alts, s’afavorirà la implantació de processos d’industrialització en la producció d’habitatges.