És tan difícil fer habitatges prefabricats que superin, en qualitat i disseny, als habitatges construïts de forma tradicional?. La tecnologia per a fer-ho existeix, però perquè no es fa?. Existeixen prou exemples d’habitatges construïts amb sistemes modulars i prefabricats, però perquè no deixen de ser exemples i no es generalitza la seva promoció?

Les rulots o els vaixells representen dos exemples propers de com es poden pensar, i fabricar, espais habitables on cada peça està perfectament estudiada i tots els racons totalment aprofitats. I podem trobar una oferta molt extensa i amb una gamma de preus molt variada.

Perquè, a l’hora de promoure edificis d’habitatges, no podem partir del plantejament que el que realment es ven és l’espai, únicament una superfície determinada situada en un lloc concret?. I perquè no pensar que, per utilitzar aquest espai, disposem d’un catàleg amplíssim de possibilitats i d’una gran gamma de preus?.

Quan anem a comprar un automòbil, per esmentar un altre exemple, ens donen el preu base d’un cotxe que no necessita res més per a funcionar perfectament, però ens ofereixen una extensíssima gamma d’equipaments opcionals, amb un preu concret per a cada opció i que, tots junts, conformen el preu addicional al cotxe inicial. Què ens impedeix fer el mateix amb el nostre habitatge?.

Considerant que la vida útil d’un habitatge és molt superior a la d’un automòbil, i el seu preu molt més alt, perquè no podem pensar-lo de manera que canviar les parts que necessiten ser canviades per desgast, o senzillament perquè volem canviar-les per altres motius, sigui una operació senzilla, ràpida i amb un cost perfectament conegut abans de prendre la decisió?

Els motius per avançar cap a la industrialització –prefabricació- del sector de la construcció són evidents. La millora de qualitat del producte final –l’habitatge- i les possibilitats de disposar d’un habitatge fet a mida de les necessitats de cada usuari, sense que això representi un encariment del producte final, també són clares si optem pel camí de la industrialització.

Molts dels problemes mai resolts en el procés constructiu són deguts a les limitacions pròpies de la fabricació “in situ” i molts d’aquests problemes serien fàcilment resolts en un procés industrial.

L’eterna excusa que el comprador no vol habitatges “prefabricats” no s’aguantaria “cinc segons” si, per un preu igual o inferior, podessin obtenir un habitatge de més qualitat, més fàcil i econòmic de mantenir i fet a mida de les seves necessitats. I això, avui, ja és perfectament possible, tot i que fàcilment millorable.

Però per avançar per aquest camí, cal un canvi profund en les estructures polítiques i econòmiques de la nostra societat. S’ha de seguir subvencionant la construcció d’habitatges només a partir de paràmetres que relacionen la superfície dels habitatges amb el seu preu final i posant uns requisits de qualitat i prestacions que s’han de considerar com a mínims?. Per a fer possible aquests preus de venda, s’ha de pràcticament “regalar” el sòl per als habitatges protegits quan, per altra banda, s’intenta –amb bon criteri- limitar el creixement del sòl urbanitzable?. Com es pensa arribar a cobrir una part important de la demanda d’habitatges protegits sense intervenir decididament en els dos components més cars del preu final d’un habitatge: el preu del sòl i el cost de la construcció?

Qui invertirà en una industria que, com a pas previ a la fabricació, necessita un llarg i costós procés d’investigació i disseny?. Com es recicla el capital immobiliari, acostumat a guanys ràpids i intensos en les etapes favorables i a refugiar-se en d’altres sectors en les etapes decreixents, per a facilitar que inverteixi en aquest nou sector industrial?. És un camí que la societat civil i els poders públics catalans han de començar a recórrer.

L’únic camí per aconseguir una veritable reducció de costos en la construcció és el de la fabricació en sèrie de la major part de components. I una fabricació en sèrie que permeti reduir considerablement els processos de col·locació i muntatge en obra.

Potser ja existeixen iniciatives industrials que vagin en aquest sentit. Voldríem que ens ho féssiu saber i començar a treballar plegats.