La promoció i construcció d’edificis amb serveis i espais comuns és una proposta que neix, els anys seixanta del segle XX, als països escandinaus i que s’estén ràpidament per Alemanya, Holanda, els EEUU i Canadà. Compta amb centenars d’exemples ben diversos, alguns en el nostre país, que van des de petits edificis en centres urbans fins a grans urbanitzacions de cases unifamiliars. És un moviment conegut com a cohousing.

El moviment cohousing ha estat definit com una forma de viure menys individual i més social, menys consumista i més creativa, menys costosa i més serena, més plena…

Es basa en uns principis tant simples com els de compartir i col·laborar, amb espais i serveis comuns pels veïns de la comunitat (bugaderia, guarderia, jocs, reunions, actes socials,…)

Volem el màxim de serveis, tenir-los a l’abast i, alhora, que ens resulti econòmic?.

La solució, sobre el paper, sembla senzilla: cal que els edificis es pensin per a facilitar la comunicació i la convivència amb els veïns i, alhora, dotant-los de tots els avenços i compartint les despeses comunes entre tots els veïns.

Per això cal que els edificis proposin espais privats i espai comuns i que escollir com i quan s’utilitzen uns o altres es converteixi en una opció individual, en una opció lliure.

Aquests edificis poden oferir espais per a serveis compartits que ajudin a millorar les prestacions o reduir les despeses: bugaderia, trasters, climatització, sales de treball, sales multiusos o sala de jocs (per als infants o els no tant infants…) i tot allò que hom vulgui compartir, però també poden permetre compartir serveis (contractació de la neteja, de la cangur,….), o poden oferir espais i serveis que un particular no es pot permetre per si sol: conserge, gimnàs, home cinema, sauna/jacuzzi, ….

Davant l’allau constant de propostes de nous serveis per a la llar, l’oci o la salut, la racionalitat en la despesa també ens porta a pensar que només compartint podrem disposar de la major part d’aquests nous serveis.

Però què estem disposats realment a compartir?. I en quines condicions?. La racionalitat en la despesa econòmica i energètica ens diu que hem d’anar per aquest camí, però som cada cop més individualistes i volem ser independents….. Com ho fem?