Estem tot just en l’inici del procés de transformació del disseny i producció dels edificis per a que realment siguin sostenibles i energèticament eficients. Però la nostra aposta en aquest sentit és clara. Els edificis impulsats per PROJECTae han d’anar pel camí de la sostenibilitat i, per tant, incorporar tots aquells elements i sistemes que assegurin la màxima eficiència energètica i ajudin a fer més sostenible el nostre planeta.

Des del mateix disseny s’han d’incloure les solucions que aportin un millor balanç energètic, tant en el procés constructiu, com en l’ús de l’edifici, com en el reciclatge dels seus components quan ja sigui obsolet. És imprescindible que l’arquitecte actual deixi d’estar “innovant” constantment, reinventant el que altres també estan fent en aquell mateix moment, i comencin a treballar conjuntament amb les empreses que disposen de la tecnologia per a millorar i estandaritzar aquella innovació. Però també cal que l’arquitecte recuperi la visió de l’arquitectura feta en funció de l’usuari. Conèixer les necessitats del qui hi viurà, saber com viu o voldria viure el qui en serà el seu usuari pot fer que aquell edifici funcioni molt millor i sigui més fàcilment sostenible. Cal que es modifiquin els comportaments de treball i tots els agents que intervenen en el procés immobiliari formin part del mateix equip i intervinguin des del primer moment. Els costos es reduiran considerablement i es podrà conèixer més fàcilment el balanç energètic final del producte.

Un bon disseny de la façana, que tingui en compte l’orientació de l’edifici i els salts tèrmics entre l’exterior i el que es vol que passi a l’interior, és la millor opció per a resoldre amb facilitat la climatització de l’habitatge.

Si la façana i l’aïllament de l’edifici ens garanteix que el diferencial tèrmic que cal “corregir” és baix, s’ha d’optar per sistemes de climatització passius (calefacció i refrigeració), amb una capacitat de resposta relativament lenta però molt més eficaços i econòmics, tant de consum com de manteniment.

A l’hora d’escollir els materials de construcció s’ha de donar prioritat als materials amb menys costos ambientals, considerant el procés extractiu o les emissions produïdes en la seva fabricació fins al procés de desmuntatge, enderroc o reutilització, passant pel cost ambiental generat durant la seva vida útil.

Els projectes dels edificis han d’assegurar la separació de les aigües residuals i permetre la reutilització de les aigües grises i han de convertir en comunitaris tots aquells serveis (climatització, bugaderia,..) que, compartint-los, millorin la seva eficiència en tots els sentits.

Els projectes actuals, finalment, han de preveure sistemes d’avaluació periòdica del comportament ambiental dels materials que permetin contrastar els resultats reals amb els previstos en projecte, per tal de col·laborar d’una forma eficient en la millora dels processos de definició dels criteris de sostenibilitat dels nostres edificis.

En el tema de la sostenibilitat dels edificis estem en una fase tant inicial que és molt possible que durant la vida útil dels edificis que tot just ara començarem a construir, aquests edificis quedin totalment obsolets i sigui quasi impossible, o d’un cost econòmic molt elevat, fer les intervencions necessàries per adaptar-los a les normatives de sostenibilitat que vagin sorgint. I és molt probable, també, que algunes de les mesures que ara considerem necessàries s’acabi demostrant que eren inadequades o, almenys, amb un cost econòmic totalment desproporcionat en relació al benefici ambiental realment obtingut, però aquestes no són excuses que puguin justificar que no comencem a prendre les mesures que, avui, es considerin necessàries…

Un factor clau en el camí de la sostenibilitat serà el de la participació de l’usuari en la gestió energètica de l’edifici, començant per la del seu propi habitatge. En aquest sentit, la utilització de la domòtica ha de permetre a l’usuari conèixer el comportament de l’edifici i facilitar-li la seva gestió energètica.