Clicant a l’habitatge del futur entrareu en el relat i podreu dir-hi la vostra. Entre tots construirem una història que ens hauria d’ajudar a conèixer com ens agradaria viure en un futur no tant llunyà. No cal que sigueu tècnics ni experts en l’arquitectura, l’enginyeria ni en res que tingui a veure en el disseny o construcció d’habitatges. Només cal que tingueu imaginació i que feu l’esforç d’explicar-nos com voleu que sigui el vostre futur, el que hem de construir des d’ara mateix. En tot cas, segur que d’aquest relat en sorgiran propostes que, en mans de tècnics amb imaginació i ganes, potser es convertiran en solucions que faran possible uns habitatges, uns edificis, unes ciutats, pensades i fetes a la mida dels seus usuaris, dels seus habitants....

El relat que us presentem ja té, com és lògic, una estructura i un primer guió. D’aquí ja en sorgeixen un seguit de temes que, per aquells que vulguin entrar directament als debats més tècnics, més específics, us presentem tot seguit.

La primera de les nostres propostes és que aquest blog ens ajudi a definir els edificis amb serveis i espais comuns com un dels elements que podrien estructurar l’arquitectura residencial del segle XXI. Però, en la mesura que s’introdueixin espais d’ús comú caldrà redefinir els espais d’ús privat. Avui, els habitatges han d’estar pensats per a l’ús de poques persones –la mitjana actual d’ocupació al nostre país és de 2,8- i, per tant podem pensar en una arquitectura modular que, a partir d’un habitatge bàsic d’uns 45 m2 –superfície mínima per a 2 persones?-, permeti arribar a un doble mòdul de 90 m2 –superfície mínima per a 6 persones?- i a una proposta intermèdia de 67,5 m2 –superfície mínima per a 4 persones?-, amb la qual cosa es donarà resposta al 90% de la demanda.

Aquesta arquitectura modular serà la base imprescindible per a desenvolupar un veritable procés d’industrialització de la construcció, una peça fonamental per aconseguir una millora de la qualitat i, alhora, un abaratiment dels costos de construcció. Un abaratiment que, perquè es traslladi al cost final de l’habitatge, ha d’anar acompanyat d’un abaratiment del preu del sòl i un canvi en els sistemes de promoció dels habitatges.

Una arquitectura modular, uns processos de construcció industrialitzats i uns edificis concebuts amb espais privats –habitatges- i espais comuns –serveis i equipaments comunitaris- són la nostra primera aportació a la sostenibilitat, que passa per assegurar tant una construcció sostenible com un manteniment eficient, amb l’ús de materials que tinguin un mínim cost ambiental, amb el reciclatge de l’aigua, amb la utilització d’energies renovables i d’aparells més eficients energèticament.

Aquestes propostes no serien suficients si, alhora, no replantegem les actuals formes d’ocupació del territori, encara excessivament extensives i poc enfocades a la transformació i millora del sòl urbà existent. En el nostre país, en els darrers 30 anys s’ha transformat en sòl urbà tant territori com en tota la història anterior. L’escassetat de sòl i l’estat del parc residencial actual, per si sols, faran imprescindible que la política urbanística del nostre país prioritzi les actuacions de transformació urbana enfront de les d’ocupació de nous espais. I la política urbanística del futur immediat ha d’intensificar l’ocupació del sòl urbà actual i convertir en sòl públic els excedents d’ocupació generats.

El règim de tinença dels habitatges, que al llarg dels darrers 50 anys ha anat decantant-se cap a la propietat, torna a contemplar el lloguer com una opció més adaptable a la creixent mobilitat actual. Si, a més, es consolida la tendència de ser una opció que exigeix menys recursos mensuals destinats a l’habitatge, el lloguer ha d’anar guanyant terreny al règim de propietat, com ho han de fer altres alternatives –el règim de cessió de l’ús- que porten altres valors afegits. Pels propietaris de sòl urbà, el lloguer pot tornar a ser una alternativa interessant des de tots els punts de vista si s’acaba optant per donar prioritat a les actuacions de transformació urbana enfront de les d’ocupació de nou territori. I, per aquests mateixos propietaris, la cessió del dret de superfície pot esdevenir una opció rendible i amb perspectiva de futur pels seus hereus.

Pocs indicadors actuals mostren que qualsevol d’aquests canvis es pugui fer, almenys de forma significativa, sense la intervenció dels poders públics, que hauran de mantenir i fins i tot incrementar la seva política de promoció pública d’habitatge. Però encara que només sigui per mantenir-la, aquesta política haurà de canviar alguns dels seus paràmetres d’intervenció. I alguns d’aquests canvis estaran provocats per la manca de nou sòl urbanitzable i, en conseqüència, de l’obtenció de nou sòl edificable a cost molt baix. Per tant, no serà raonable mantenir l’oferta d’habitatges protegits en règim de propietat i s’haurà de donar prioritat als habitatges en règim de lloguer protegit. Ja s’havia d’haver fet així en el darrer període, però no va ser així i, ara, la major part d’administracions públiques s’han quedat sense patrimoni de sòl edificable per a ús residencial i sense massa recursos per a generar-ne de nou.

Una de les poques alternatives que l’administració té per a incrementar l’oferta d’habitatges assequibles, és la de cobrir la demanda en règim de propietat afavorint els sistemes d’autopromoció i fent que els autèntics promotors del segle XXI siguin els mateixos propietaris. Ja no és possible fer tots els habitatges seguint pràcticament el mateix patró, les estructures familiars i les necessitats dels futurs usuaris són molt diverses i els habitatges han de respondre a aquestes diferents necessitats. Els serveis i l’equipament que pot oferir un habitatge també són molts i cada usuari té dret a escollir què hi vol i què estaria disposat a compartir amb la resta d’usuaris del mateix edifici. Els mitjans d’informació i comunicació actuals permeten una participació activa dels usuaris en les decisions que els afecten i com serà o com estarà equipat el seu habitatge és una de les decisions que més poden condicionar la seva vida. Què impedeix adquirir un habitatge a mida, a la carta, i saber-ne el seu preu abans de decidir?

Les respostes a aquestes qüestions ens ajudaran a apropar-nos a l’habitatge del futur, però la nostra voluntat és anar fent que sigui possible des d’ara mateix.

Els temes de debat oberts fins aquest moment són els següents:

• Edificis amb serveis i espais comuns

• Cap a una arquitectura modular

• La industrialització de la construcció

• Aportació a la sostenibilitat

• L’ocupació del territori

• El règim de tinença dels habitatges

• La promoció pública d’habitatges

• Els promotors del segle XXI

• L’habitatge del futur