Habitatges de propietat temporal, compartida, lloguer o dret d’ús

L’habitatge és un dret fonamental, reconegut a la Carta universal dels drets humans i en la Constitució de la majoria dels Estats actuals. Alhora, la promoció i consstrucció d’habitatges és un gran negoci per a moltes empreses i una font molt important per nodrir les arques públiques. No a tot arreu passa el mateix, però quan coincidiex una declaració formal d’un dret col·lectiu amb un negoci lucratiu, aquest darrer acostuma a prevaldre. L’Estat espanyol n’és un exemple clar, de manual.

Fins ara, es creia que la causa principal d’aquest negoci es basava en la imposició pràctica de la propietat com a sistema d’accés preferent, quasi hegemònic, a l’habitatge. Ara comença a veure’s que també el lloguer permet el negoci lucratiu desmesurat que atempta contra el dret d’habitatge dels ciutadans. En la pràctica, hem pogut veure com el règim de propietat s’ha convertit en inestable, quan la majoria d’habitatges han estat adquirits mitjançant una hipoteca a molt llarg termini i, per tant, la titularitat real de l’habitatge ha estat en mans de les entitats financeres mentre existeix la hipoteca. El problema no està en el règim de tinença de l’habitatge, propietat o lloguer, sinó en el sistema de promoció i en la titularitat de l’edifici i, per tant, dels habitatges. També des d’aquesta perspectiva, el cooperativisme esdevé la millor fórmula de promoció i de titularitat dels edificis.

Arribats a aquest punt, l’objectiu sembla clar: habitatges promoguts en règim cooperatiu, en edificis amb serveis i espais compartits, on els usuaris siguin socis de la cooperativa i, com a tals, tinguin la seguretat de poder gaudir de l’ús del seu habitatge pel període que ells vulguin a canvi d’unes quotes mensuals assequibles i estables.

Aquests objectius es poden aconseguir amb diferents règims de tinença i sempre amb la promoció en règim cooperatiu, ja que només així l’usuari de cada habitatge, i alhora soci de la cooperativa, tindrà el poder de decisió final, actuant com a part de la propietat col•lectiva de l’immoble.

L’actual legislació catalana permet quatre tipus de règims de tinença diferents al de la plena propietat, fruit de la compra-venda que s’ha convertit en el sistema més utilitzats en els darrers 60 o 70 anys.

Pel que fa al règim de tinença de l’habitatge, la nostra proposta és que els limitem als tres següents:

• Propietat temporal: el soci/usuari adquiriria la propietat de l’habitatge, amb dret d’ús dels espais i serveis comuns, pel mateix termini de concessió del dret de superfície sobre el sòl o de transmissió temporal del dret a edificar. 
• Lloguer: el llogater de cada habitatge tindria el dret d’ús de l’habitatge i els espais i serveis comuns de l’edifici, per un període limitat i en les condicions habituals del règim de lloguer. Normalment, les promocions d’aquest tipus serien fetes per entitats de l’economia social, que serien les titulars de la propietat temporal, o del dret de superfície, sobre el sòl i que correrien a càrrec de la construcció de l’edifici. En aquest cas, no seria preceptiu formar una cooperativa amb la participació dels llogaters.
• Dret d’ús: aquí es parteix de la base que els usuaris dels habitatges són, o seran, socis de la cooperativa promotora de l’edifici. A canvi d’una quota mensual, equiparable al lloguer, els usuaris tindran dret a l’ús de l’habitatge i als espais i serveis comuns de l’edifici per un període igual al dret de superfície o la propietat temporal sobre el sòl.

Tant per la propietat temporal com pel dret d’ús, la nostra proposta contempla una aportació mensual a capital social, creixent amb els anys, que es convertiria en estalvi de cada soci i permetria, en un moment determinat, disposar d’un capital suficient per a sortir de la cooperativa, per a canviar a un habitatge més gran en la mateixa cooperativa o en alguna altra de la mateixa xarxa i sistema o, al final del termini d’ús de l’edifici, a encarar una nova promoció de característiques semblants.